VIVENCIES DELS PLAYBACKS FALLERS
Comença el compte enrrere.... Després de mesos de assatjos, mesos de treball, dies de pintar decorats, hores i hores de balls, coreografies, preparació del muntatge, vestuaris, gravacions, rialles i moltissímes discusions...
Es tanta l'il.lussió que ha posat molta gent en estos espectes que no volem fallar, moltissímes hores invertides al casal, treballant per a que eixos dies tot estiga apunt i tinga la seua recompensa.
A vegades ens tornem pesats, ens tornem insoportables o massa negatius, pero tot te una explicació...Es tant l'esforç que dones, que comparteixes, que la pressió que portes damunt ha vegades pot més que tú.
No som perfectes, no som els millors, ni pretenem ser-ho, es fa perquè t'ha agrada, perqué estimes la teua falla i per la feina i les hores que has estat invertint es el millor de tu mateix, perque ho dones tot a cambi de res, perque vols estar als assatjos en els teus amics, perque comparteixes amb ells somnis com ballar per primera vegada a un escenari, superar els teus propis reptes o vergonyes o simplement tindre l'oportunitat de sentir-te artista o protagonista per un día.
Comparteixes tantes hores amb tanta gent, que comences a coneixer-los cada vegada més en molts sentits; saps com pensen, com viuen, com estimen, com obliden, com ballen, com boten, com interpreten,com reaccionen, com s'enfaden i com demanen perdó, com renegen, com lluiten, com riuen i com ploren, com es neguen, com comparteixen i com no, i finalment si estan o no estan ahi amb tú en tot.
Qui ha estat dins d'este món, segur que hem pot entendre que no exagere, que dones part del teu temps personal i que lluites per a que el teu esforç siga recompensat per el públic allí asistent, i que el nom de la teua falla siga reconegut per tot el treball invertit en tots eixos mesos.
A vegades et donen ganes de "tirar la toalla", altres vegades de seguir endavant amb més força que mai perque ho estimes i ho sents de dins, perquè ho fas en el cor , pero es una mescla de moments tant opostos que el teu cap ja no sap que pensar.
Finalment, sempre en senc orgullosa de tot el que s'ha fet i ha donat cadascun d'ells, ixca be o no tant be, realment son uns amics que els estimes per damunt de tot el que pasa dins i fora del casal...Ja no val la pena pensar més del que ja has pensat, no val la pena retornar enrrere del que ja s'ha fet o dit, sino acabar tot el que ja esta apunt de començar...sols per el simple fet de haver complit un nou repte, una promesa o perquè has donat la teua paraula, veure a eixe públic aplaudint i admirant eixe treball ben fet, per conseguir una nova il.lussió i donar tota la teua confiança i treball a eixe play back...ha valgut la pena estar ahi per l'esforç i la lluita que has donat!!!!
Karla
11 comentarios:
molt bon article Karla!!! a vore si t'animes mes voltes.
Gracies!
La veritat esque ja feia temps que estava agarra,i volia que es publicara antes del playback,pero entre unes coses i altres no l'he pogut acavar abans.
Bueno,a partir de ara en fare mes.
MOLT MOLT BO MAS DEIXAT......... SENSE PARAULES
Ole i ole karla!!!molt ben dit!!!si que estaves inspirà....
no sabia jo que tenia una neboda tant literaria,molt be karla!!!!!!!!!!
impresionant el article!!!!!!!! estic emocionà! oli a vore si dius algo mes de vez en quan rebonica! un bessot.
CARLA, MOLT B! M'HAS EMOCIONAT
ENHORABONA!GRAN ARTICLE!
TOTS ENS HEM SENTIT UN POC IDENTIFICATS.
Mooolt be Karla, ja feia temps q no entrava i m´he kedat impressionà, casi he plorat i tot...un besset.
La de abans sóc jo.
Enrrere es queden els mals moments que hem passat i els dies durs d'assaig....sols ens quedem en els moments mes bonics d'esta llarga convivència fallera, estem contents per la feina realitzada i el resultat final.
Publicar un comentario