LA CREMÀ

Voldria reflectar tot el sentiment d’un faller aquest dia, però crec que me serà impossible...

Tots sabeu que es molt intens, que quan tiren els últims coets i esclaten al cel, se ens fa el cor en un puny, perquè sabem que és el final, el final d’altre exercici faller, el final de tantes nits al casal amb els nostres....de tants dies preparant-nos per a eixir...Quants records....i allí estem, esgotats, observant apenats els últims moments que queden de falles...

Tot comença després de l’ofrena, amb la Cremà de les falles infantils....Els xiquets i xiquetes mostren gran tristesa per l’any tan bonic que acaben de passar...Cada joc, cada sonrisa, pareix que sen vaja amb les flames de la falla...

Sobre les 23:00 hores començen a cremar, per ordre, les falles majors... Les nostres falleres s’entristeixen, veuen cremar la seua falla, y pareix que amb cada llàgrima que derramen, també sen vagen els seus records...Però res de aixó, perque un bon faller, recorda cada moment de tan meravellos exercici, en un raconet del seu cor...Perque les falles son festa, alegría, emocions....i les falles son, com diu un bonic himne de falla....Les falles son d’Espanya lo millor!

Els valencians, tornem a cremar un any mes el treball de tot un curs faller, per a resurgir de les cendres y començar amb il.lusió un nou cicle, amb el naiximent de les idees y proyectes que donaran sentit a les pròximes, i ja esperades, falles de 2009.

Visca les Falles...Visca La Ronda País Valencià!